LES DENTS.
Onicofàgia.
La Onicofàgia és l’hàbit de "menjar-se
les ungles" o la mania nerviosa si no pot controlar-se. Es una patologia
de caràcter psicològic. Y com a tal, pot precisar d’ajuda especialitzada.
La persona que pateix onicofàgia
pot arribar l’extrem de retirar la ungla fins deixar la pell al descobert.
Aquesta conducta es pot manifestar a las ungles de tots els dits.
Causes:
Menjar-se o
mossegar-se les ungles no es un mal ocasionat per l’ansietat i
l’estrès de la vida diària, ja que el problema de la onicofàgia radica en el
més profund de la persona, en el propi inconscient en el qual es troben gravats els patrones
de comportament físic-insconcient que fen el patidor d’aquest desagradable
problema portar a la seva boca els dits i ungles per començar a mossegar-los,
tot sempre de manera irreflexiva
o sense desitjar-ho conscientment, per el que en general la onicofàgia no
s’elimina tampoc amb força de voluntat.
Es més comú en el sexe masculí que en el
femení, i ocorre amb la següent freqüència:
44% de adolescents.
28% al 33% de nens entre
7 y 10 anys.
19% al 29% de adults
joves.
5% de adults majors.
Efectes negatius.
Mossegar-se les
ungles pot transportar gèrmens que s’oculten davall de les ungles a la boca o
al revés, inflant així el dit. També pot ser que no només mossegui les ungles
sinó que també la cutícula i la pell del voltant, provocant ferides per on es
poden sofrir infeccions oportunistes, micròbiques i víriques.
Tractament:
És solen utilitzar
medicaments com els antidepressius, antipsicòtics o vitamina B-h.
També és ot tractar amb la teràpia de conducta, com el
canvi d’hàbits i el control d’estímuls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada