EL VESTIT

   A més de la funció estètica, el vestit, tindrà la funció de protecció (evitar el fred o la calor) i l’ergonòmica, tant per al mateix nen o nena (facilitat per moure’s) com per al personal del centre infantil (facilitat per canviar-lo).

La funció protectora de la roba.

   La roba que estigui en contacte directe amb el cos a de ser de fibres naturals, com ara fil o cotó, perquè les artificials dificulten la transpiració, no són absorbents, afavoreixen les irritacions i poden provocar al·lèrgies, tampoc han de tenir costures gruixudes.

La finalitat principal de la roba és protegir la pell i conservar-ne la temperatura, per això és convenient què entre la roba interior i exterior hi hagi una cambra d’aire.

Desprès de cada bany cal posar-se roba neta, i la roba per dormir a de ser ampla i còmoda i diferent de la que han utilitzat durant el dia.

La funció ergonòmica de la roba.

   La roba de l’infant a de ser ampla i no li ha de comprimir el cos ni impedir la llibertat de moviments.

Per poder canviar als nens a l’escola infantil, és essencial que es notifiqui a les famílies una sèrie de recomanacions pel que fa a la roba:

-Ha de ser fàcil de posar i treure; preferibles els conjunts de dues peces. En cas que sigui un body, ha de tenir una obertura per l’entrecuix i per l’espatlla. Cal evitar les botonadures, els cinturons o els imperdibles.

-Per seguretat, les botonadures han de ser substituïdes per cintes adhesives o llaços. Els xecs, els gafets i les vetes adherents són les tanques més segures. Les peces de roba han de ser elàstiques i prou obertes per poder posar-les i treure-les còmodament.

Cap als quatre anys, la roba que duguin els ha de permetre vestir-se i desvestir-se amb facilitat, ja que poden començar a fer-ho sols.

EL CALÇAT

Consideracions sobre el calçat:

   -Des dels primers mesos de vida fins a arribar a consolidar el seu paper de suport el peu és especialment un òrgan tàctil. Gràcies al peu, el nadó rep uns estímuls que s’originen pel contacte d’aquesta part del cos amb l’entorn extern. És un error usar un tipus de calçat que, per les seves característiques de construcció, evita aquest intercanvi d’informació.

   -Les funcions principals són contactar amb el terra,  mantenir l’equilibri, el desplaçament, la capacitat de reaccionar i evitar caigudes.

   -Al principi la planta és plana, ja que el pont encara no s’ha desenvolupat, i té una gran flexibilitat. Fins els 6 anys el creixement del peu és molt accelerat, d’uns 3 cm l’any. Per tant, cal preveure que no perjudiqui el creixement del peu i que, a més, contribueixi al seu correcte desenvolupament.

Com han de ser les sabates?

   Han de ser adequades a la grandària del peu i s’hi han adaptar a la perfecció, quedant ben subjectes pel taló i deixant mobilitat als dits. La sola ha de ser  flexible per permetre que el peu pugui  fer el moviment de torsió entre la part anterior i posterior i els moviments de flexió dels dits.

   El cos de la sabata ha de ser flexible , però amb reforços perquè el peu es mantingui ben subjecte i per evitar que llisqui cap als costats; tampoc no ha de contenir doblecs ni costures gruixudes al forro.

   Les sabates no han de reduir la capacitat de moviment del peu i han de ser fàcils de posar i treure. En aquest sentit, son preferibles les sabates que permetin una obertura amplia, per calçar-les còmodament, i que disposin d’una bona subjecció.

   Els cordons amb quatre o vuit forats, permet adaptar el volum del peu a la capacitat del calçat. El sistema Velcro es recomana per als menors de 3 anys. És important que les sabates siguin de materials transpirables i es facin servir mitjons de fibres naturals. En general, un bon calçat ha de ser confortable i ha de permetre la funció normal del peu i contribuir al manteniment de la salut de l’usuari.